maig
21

I ara, continuar lluitant

Després d’un mes de denúncia dels culpables i còmplices de la crisi, el jovent de l’Esquerra Independentista continuem avançant cap a la l’abolició del capitalisme i la construcció de la societat socialista, perquè la crisi la paguin els culpables i no els i les treballadores. Més de cinquanta accions arreu dels Països Catalans han mostrat la nostra veu i ens han permès assenyalar els enemics del nostre poble amb claredat i contundència.

ETTs, bancs, caixes, partits polítics, oficines del treball i sindicats grocs treballen dia a dia per enriquir-se a partir del nostre sacrifici. La crisi produïda pel capitalisme no està portant a un major control democràtic de l’economia ni a un ordre més just sinó tot el contrari. La crisi l’estem pagant els treballadors amb atur i precarietat, i en sortirem amb els drets socials i laborals retallats. Els culpables de la crisi es freguen les mans mentre l’administració assegura la nostra submissió.

És més imprescindible que mai que les classes populars catalanes, especialment el jovent, prenguem consciència de l’opressió que patim i ens organitzem pels nostres drets i contra els privilegis de l’oligarquia política i econòmica que dirigeix les nostres vides. Cal que tombem les fal·làcies del sistema i construïm l’ordre que ens permetrà viure amb dignitat i llibertat.

Aquest mes d’accions ha estat un crit de ràbia i la nostra declaració de guerra contra els agents del sistema. Les joves de l’Esquerra Independentista seguirem lluitant cada dia des de barris i pobles dels Països Catalans per tots els mitjans.

Organitza’t i lluita amb nosaltres!

imatge

Anuncis
maig
08

Quarta setmana de lluita: Accions contra els partits polítics i els sindicats grocs.

Partits polítics i sindicats grocs.

Finalment volem apuntar els partits polítics i els sindicats grocs com a còmplices de la crisi social que estem vivint. Arreu del món i també als Països Catalans, tant la dreta com la suposada esquerra parlamentària responen únicament als interessos de les classes dominants i això s’ha fet especialment visible amb la crisi. Banquers i patronal estan dictant les polítiques socioeconòmiques que després els governs de tots colors apliquen amb diligència. Els sindicats grocs de CCOO i UGT a l’estat espanyol i CGT a l’estat francès no intenten combatre les retallades socials ni organitzar la classe treballadora, sinó que pràcticament formen part de l’administració del sistema.

La degeneració de la socialdemocràcia liberal s’ha fet del tot palesa amb l’actual conjuntura econòmica. Si bé portem anys veient com el PSOE i el Partit Socialista Francès ens imposen retallades socials, aquest fet és més evident ara i ens demostra la inexistència d’una esquerra autèntica a les nostres institucions. A l’estat espanyol, el PSOE s’ha vist pressionat per la banca internacional a través d’organismes com el FMI, la UE i el BCE, i la patronal i la banca espanyoles també han imposat els seus interessos. El PSOE està acceptant totes les seves exigències, intentant això sí mantenir les formes socials simulant algun tipus de diàleg amb CCOO i UGT, els dos sindicats desmobilitzadors a l’estat espanyol.

La imminent Reforma Laboral del PSOE busca carregar el pes de la crisi sobre les classes populars, precaritzant encara més les formes de contractació, les condicions de treball, les pensions, l’acomiadament, la intermediació laboral, … Els acomiadaments massius, l’increment brutal de l’atur, la retallada salarial, etc. està portant a una crisi social històrica. Tanmateix, la lògica liberal i capitalista dels governs els porta només a defensar els interessos del capitalisme.

La falsa esquerra sindical i parlamentària prioritza que els capitals puguin seguir obtenint macrobeneficis i deixen de banda el dret de les majories socials a viure dignament. Les ajudes milionàries entregades gratuïtament al sector bancari contrasten amb la manca de prestacions públiques de moltes famílies que es troben a l’atur i que no poden aspirar ni tan sols a feines precàries.

L’atur als Països Catalans està arribant al milió i mig de persones. La crisi immobiliària real (la de tots els que no podem accedir a l’habitatge) no ha desaparegut i els bancs no fiquen al mercat els pisos per tal de mantenir alts els preus. Les suposades regulacions democràtiques que es volien implantar a l’economia financera han estat oblidades. La precarietat laboral s’aguditzarà encara més. Davant això els partits polítics actuals no ens ofereixen cap solució, sinó tot el contrari: ens culpen de no ser prou competitius (explotables), i CCOO i UGT els hi fan el joc, sotmesos a la lògica liberal.

El govern espanyol té intenció de reduir el pressupost públic en 50.000 milions d’euros en els propers anys. En aquest sentit la crisi també està servint als partits polítics per tal de justificar l’aplicació mesures neoliberals que destrueixin encara més prestacions socials. Un cop més són els partits socialdemòcrates els que en molts estats com l’espanyol impulsen la privatització de serveis com la sanitat, energia, transports i educació. En cap cas s’aborda l’augment d’impostos a les classes altes com a mesura per equilibrar els dèficids públics.

I davant les reaccions que els agents anticapitalistes estem oferint a aquesta reducció del nivell de vida de les classes populars, els governs augmenten el nivell de repressió per tal d’assegurar-se que, com a Grècia, els alçaments populars no siguin un perill per l’ordre establert. La darrera reforma penal espanyola no va sinó en aquest sentit.

Sabem que els partits polítics convencionals que ocupen els nostres parlaments i governs monopolitzen el poder i serveixen d’eines als interessos de les classes dominants. Sabem que els sindicats grocs no són les nostres armes de lluita sinó que són les nostres cadenes. Sabem que els partits polítics actuals amb representació ni els grans sindicats no estan al nostre bàndol. Per això els assenyalem com a còmplices de la crisi que nosaltres estem patint i anunciem que lluitarem contra ells.

En aquest sentit el jovent català organitzat dins l’Esquerra Independentista hem realitzat accions a poblacions com Lleida i Vilanova i la Geltrú i als barris de Barcelona del Fort Pienc, Sants, Poble Sec, Les Corts i Poblenou.

Contra els partits polítics i els sindicats grocs, còmplices de la crisi!

El primer de maig totes al carrer!

imatge1

imatge2

imatge3

imatge4

imatge5

imatge5

imatge7

imatge8

imatge9

imatge10

imatge11

abr.
30

Tercera setmana: ataquem les oficines de Treball

No només les ETT són responsables de la situació laboral d’extrema precarietat que patim el jovent. També en són còmplices altres organismes creats per la socialdemocràcia, en un intent inútil de camuflar que, amb aquest sistema econòmic, és impossible que totes podem treballar. Així, l’Instituto Nacional de Empleo (més popularment conegut com a INEM), les Oficines de Treball de les Generalitats Valenciana i Principatina, el Servei d’Ocupació de les Illes Balears, o les Oficines Joves de Treball, són institucions pedaç, destinades a pal·liar -a nivells mínims- les nefastes conseqüències per a les treballadores que comporta l’actual mercat de treball capitalista.

Amb la crisi, a més a més, aquests organismes s’han vist absolutament desbordats per la ingent massa d’aturades que arriba cada dia a les portes de les oficines de treball. Més de quatre milions de persones han quedat a l’atur –un milió només als Països Catalans-  a causa dels tancaments d’empreses i els acomiadaments massius de treballadores, sense que el Govern estatal, ni els autonòmics hi posi remei. I és que no n’hi ha pas de remei, dins d’aquest ordre econòmic, i molt menys si la prioritat és que la patronal estigui ben contenta i les empreses continuïn obtenint beneficis multimilionaris.

Les necessitats de les treballadores, en canvi, han estat obviades des que va començar aquesta nova fallida del capitalisme. Mentre Govern estatal, Generalitats, i Consell Balear juguen a fer la gara-gara als empresaris, les oficines de l’atur es col·lapsen, les prestacions no arriben o arriben tard, milers de famílies viuen amb un únic sou i un milió d’aturades està a punt d’esgotar la prestació de l’atur.

Tenim, doncs, motius de sobres per atacar aquests pedaços que tan sols serveixen per amagar la veritable realitat: que la crisi sempre la paguem les mateixes i que només acabant amb l’explotació de les treballadores i amb aquest sistema que ens tracta com a excedent pel mercat laboral, podrem combatre l’atur!

Per això, el jovent català organitzat dins l’Esquerra Independentista hem realitzat accions a poblacions com Ciutat de Mallorca, al Maresme, a les ciutats de Lleida i Vilafranca del Penedès o als barris de Gràcia, Eixample, Clot i Poblenou de Barcelona.

El primer de maig totes al carrer!

abr.
19

Segona setmana d’accions: ataquem bancs i caixes

Els bancs i les caixes, culpables de la crisi!

La resposta del jovent treballador català a la crisi continua. Aquesta setmana assenyalem els grans culpables i alhora beneficiats d’aquesta crisi: els bancs i les caixes. Els bancs són les empreses més poderoses del sistema. Amb les seves grans concentracions de capital, són propietaris d’amplis sectors econòmics i prenen decisions que ens afecten a totes. El seu poder impedeix qualsevol tipus de democràcia real. Les caixes no són res més que bancs amb màscara social i mecanismes indirectes de produir beneficis privats immensos.

El paper dels bancs i les caixes durant aquests anys de “prosperitat” ha estat obtenir fortunes a costa dels treballadors a través de diversos mecanismes parasitaris. Per una banda la seva inversió està al darrera de la bombolla immobiliària que ens impedia accedir a l’habitatge. Per altra banda, davant l’encariment de l’habitatge i la vida en general i davant la reducció dels salaris reals, la banca ens oferia préstecs i hipoteques que ens convertien en esclaus de per vida.

Bancs i caixes han estat també darrera l’especulació financera i dels negocis de la borsa, que és un casino on totes nosaltres som les víctimes. Han estat anys amb grans beneficis privats a costa del treball col·lectiu. I han especulat tant que amb l’esclat de la bombolla han destruït els seus propis negocis, arrossegant la feina de milions de persones. La seva gestió avariciosa va causar un fals desenvolupament i ha portat a una crisi social d’enormes dimencions.

Què han fet els governs en resposta? Han anat a socórrer els causants de la crisi amb immenses quantitats de diners públics, assegurant que actuaven pel benefici col·lectiu. Després d’anys de creixement en què els bancs volien privatitzar tot guany, ens trobem amb un canvi d’idees on es treuen bilions d’euros i dòlars públics (de les butxaques dels treballadors) per pagar als banquers. A més, aquests diners no han portat conseqüències positives en l’economia ni en l’ocupació, sinó que els bancs els han utilitzat lliurement per resoldre balanços interns i obtenir beneficis en aquests moments de crisi. És un negoci rodó que denunciarem per tots els mitjans.

L’actual crisi podria ser una oportunitat per sotmetre els bancs i caixes a la gestió pública. Tanmateix, se’ls ha donat diners sense res a canvi i a més s’han mantingut els òrgans executius de cada un. La impunitat dels banquers és total. Bilions d’euros i dòlars robats arreu del món mentre les entitats mostraven beneficis milionaris. En paral·lel, un milió i mig de catalanes i catalans es troben a l’atur, i cada cop n’hi ha més que no reben ajudes per sobreviure.

Davant l’actual crisi els banquers no només fan negoci sinó que estan aprofitant per impulsar més retallades del nivell de vida. Els presidents de bancs privats i centrals han abanderat la lluita de la patronal per flexibilitzar el mercat laboral. Acusen els inflexibles (?!) contractes laborals de causar la crisi. Busquen aprofitar la situació d’incertesa i debilitat popular per fer més explotables les treballadores. I els partits polítics, subvencionats pels mateixos bancs, no dubten a aplicar amb major o menor rapidesa les contrareformes dictades.

El jovent organitzat dels Països Catalans no pensem tolerar aquest despotisme de banquers i polítics. Fem una crida a tots els joves a respondre a les ajudes milionàries dels banquers i al seu control de les nostres vides. Expressem la voluntat de viure lliures del seu joc. I ho fem a través de l’acció directa contra els seus establiments arreu dels Països Catalans. Banco Santander, La Caixa, Caixa Catalunya, Caja Madrid, Banc Sabadell han estat alguns dels bancs i caixes atacats a municipis com Vilafranca del Penedès, Palma de Mallorca, La Seu d’Urgell i barris de Barcelona com  l’Eixample, Fort Pienc i Poblenou.

Aquestes accions ens serveixen per assenyalar els culpables i beneficiats de la crisi i intentar trencar amb la inactivitat i submissió de la classe treballadora catalana.

La lluita continua al carrer per plantar cara al sistema!

El Primer de maig totes al carrer!

Imatges:

abr.
12

Primera setmana: accions contra les ETT

La setmana passada vam expressar la nostra intenció de denunciar públicament els culpables i còmplices de la crisi econòmica, que estem patint especialment les joves treballadores. Així doncs, les primeres còmplices de la crisi assenyalades han estat les Empreses de Treball Temporal que, des de la reforma laboral de 1994, participen activament en la precarització del jovent català. Les ETT són empreses que neixen amb l’objectiu de vendre al millor postor la força de treball dels sectors abocats a la temporalitat: joves, dones, immigrades, persones sense formació superior… Amb elles, i gràcies a la reforma laboral del PSOE al 1994 i a la inestimable col·laboració de l’empresariat, neixen la flexibilitat laboral i els contractes temporals, que constitueixen un dels pilars de la precarietat juvenil. Per si això fos poc, amb la nova Reforma Laboral proposada per la patronal, s’eliminarien certes restriccions actuals de les ETT, com per exemple, les de no poder contractar certs treballs perillosos o d’haver de garantir al/la treballadora un salari d’acord amb el Conveni laboral corresponent. Això permetria a les ETT duplicar el volum de contractes, que passarien a gestionar el 30% dels contractes temporals a l’Estat Espanyol, atorgant més poder i presència a aquestes empreses paràsit.

El jovent organitzat dels Països Catalans, ens oposem frontalment a vendre la nostra força de treball a través de les ETT, que aprofiten la nostra vulnerabilitat social com a joves i treballadores per lucrar-se. I ho demostrem mitjançant l’acció directa contra les seus que aquests organismes tenen disseminades arreu dels Països Catalans. Ranstad, Manpower, Olympia i Start People han estat algunes de les empreses atacades, a localitats com Sant Cugat del Vallès, Igualada, Lleida i als barris de l’Eixample i Gràcia de Barcelona entre d’altres.
Cal deixar ben clar que aquestes accions són un crit a la revolta contra la violència tàcita i silenciosa a què ens condemna aquest mercat laboral i, en definitiva, aquest sistema econòmic. I que continuarem demostrant amb la lluita al carrer que les nostres vides no estan en venda!

Assenyalem els culpables de la nostra precarietat!

El Primer de maig totes al carrer!

Imatges:

abr.
08

El jovent assenyalem els culpables de la crisi!

Les joves treballadores dels Països Catalans ens trobem davant l’última crisi del capital. Durant dècades se’ns han predicat les bondats de la liberalització i desregulació per tal de privatitzar els beneficis. Ara, el poder polític i econòmic s’ha tornat intervencionista i ha optat per fer-nos pagar a totes les pèrdues d’una crisi que nosaltres no hem generat.

Bancs i caixes, Govern Espanyol, Governs autonòmics, partits polítics parlamentaris, patronal, sindicats grocs, ETT’s, INEM i altres organismes de Treball. Tots ells són culpables i còmplices, en major o menor mesura, de la crisi que patim el jovent català, d’aquesta nova fallida del sistema econòmic que ha condemnat a 225.000 de nosaltres a l’atur i, a la resta, ens condemna cada dia a la precarietat laboral, als horaris impossibles a sous de misèria, als contractes temporals o directament inexistents i a la impossibilitat d’emancipar-nos. I és que les joves catalanes portem anys patint la crisi immobiliària, que ens impedeix accedir a un habitatge i ens obliga a creuar els dits per mantenir el lloc de treball. A sobre, cap de les mesures governamentals impulsades fins al moment per “pal·liar” la crisi han estat dirigides a les joves, a excepció d’un nou projecte de Reforma Laboral ideada per la patronal, que agreujaria encara més les nostres condicions de vida.

Enfront aquest panorama de crisi social i d’ofensiva del capitalisme, les joves dels Països Catalans i d’arreu del món només tenim dues sortides: Podem callar i aguantar les noves condicions de vida dissenyades pels bancs i imposades per l’estat, esperant no estar pitjor que el veí. O podem organitzar-nos per buscar solucions col·lectives a aquest problema comú, plantant batalla al poder i construint l’alternativa que necessitem!

Així, durant el mes d’abril el jovent organitzat català denunciarem als culpables de la precarietat juvenil arreu dels Països Catalans, mitjançant accions reivindicatives contra els culpables i còmplices de la crisi del capitalisme i l’empitjorament de les condicions de vida del jovent treballador català.

Perquè els i les joves catalanes no som només la societat del demà, sinó que estem patint ara i aquí les conseqüències d’una crisi que no hem generat, d’un model econòmic i social que no hem escollit. I ja és hora de dir la nostra, d’organitzar-nos per construir no només un futur, també un present millor!

Jove, pel nostre futur, assenyalem els culpables de la precarietat!

El Primer de maig totes al carrer!