Quarta setmana de lluita: Accions contra els partits polítics i els sindicats grocs.

Partits polítics i sindicats grocs.

Finalment volem apuntar els partits polítics i els sindicats grocs com a còmplices de la crisi social que estem vivint. Arreu del món i també als Països Catalans, tant la dreta com la suposada esquerra parlamentària responen únicament als interessos de les classes dominants i això s’ha fet especialment visible amb la crisi. Banquers i patronal estan dictant les polítiques socioeconòmiques que després els governs de tots colors apliquen amb diligència. Els sindicats grocs de CCOO i UGT a l’estat espanyol i CGT a l’estat francès no intenten combatre les retallades socials ni organitzar la classe treballadora, sinó que pràcticament formen part de l’administració del sistema.

La degeneració de la socialdemocràcia liberal s’ha fet del tot palesa amb l’actual conjuntura econòmica. Si bé portem anys veient com el PSOE i el Partit Socialista Francès ens imposen retallades socials, aquest fet és més evident ara i ens demostra la inexistència d’una esquerra autèntica a les nostres institucions. A l’estat espanyol, el PSOE s’ha vist pressionat per la banca internacional a través d’organismes com el FMI, la UE i el BCE, i la patronal i la banca espanyoles també han imposat els seus interessos. El PSOE està acceptant totes les seves exigències, intentant això sí mantenir les formes socials simulant algun tipus de diàleg amb CCOO i UGT, els dos sindicats desmobilitzadors a l’estat espanyol.

La imminent Reforma Laboral del PSOE busca carregar el pes de la crisi sobre les classes populars, precaritzant encara més les formes de contractació, les condicions de treball, les pensions, l’acomiadament, la intermediació laboral, … Els acomiadaments massius, l’increment brutal de l’atur, la retallada salarial, etc. està portant a una crisi social històrica. Tanmateix, la lògica liberal i capitalista dels governs els porta només a defensar els interessos del capitalisme.

La falsa esquerra sindical i parlamentària prioritza que els capitals puguin seguir obtenint macrobeneficis i deixen de banda el dret de les majories socials a viure dignament. Les ajudes milionàries entregades gratuïtament al sector bancari contrasten amb la manca de prestacions públiques de moltes famílies que es troben a l’atur i que no poden aspirar ni tan sols a feines precàries.

L’atur als Països Catalans està arribant al milió i mig de persones. La crisi immobiliària real (la de tots els que no podem accedir a l’habitatge) no ha desaparegut i els bancs no fiquen al mercat els pisos per tal de mantenir alts els preus. Les suposades regulacions democràtiques que es volien implantar a l’economia financera han estat oblidades. La precarietat laboral s’aguditzarà encara més. Davant això els partits polítics actuals no ens ofereixen cap solució, sinó tot el contrari: ens culpen de no ser prou competitius (explotables), i CCOO i UGT els hi fan el joc, sotmesos a la lògica liberal.

El govern espanyol té intenció de reduir el pressupost públic en 50.000 milions d’euros en els propers anys. En aquest sentit la crisi també està servint als partits polítics per tal de justificar l’aplicació mesures neoliberals que destrueixin encara més prestacions socials. Un cop més són els partits socialdemòcrates els que en molts estats com l’espanyol impulsen la privatització de serveis com la sanitat, energia, transports i educació. En cap cas s’aborda l’augment d’impostos a les classes altes com a mesura per equilibrar els dèficids públics.

I davant les reaccions que els agents anticapitalistes estem oferint a aquesta reducció del nivell de vida de les classes populars, els governs augmenten el nivell de repressió per tal d’assegurar-se que, com a Grècia, els alçaments populars no siguin un perill per l’ordre establert. La darrera reforma penal espanyola no va sinó en aquest sentit.

Sabem que els partits polítics convencionals que ocupen els nostres parlaments i governs monopolitzen el poder i serveixen d’eines als interessos de les classes dominants. Sabem que els sindicats grocs no són les nostres armes de lluita sinó que són les nostres cadenes. Sabem que els partits polítics actuals amb representació ni els grans sindicats no estan al nostre bàndol. Per això els assenyalem com a còmplices de la crisi que nosaltres estem patint i anunciem que lluitarem contra ells.

En aquest sentit el jovent català organitzat dins l’Esquerra Independentista hem realitzat accions a poblacions com Lleida i Vilanova i la Geltrú i als barris de Barcelona del Fort Pienc, Sants, Poble Sec, Les Corts i Poblenou.

Contra els partits polítics i els sindicats grocs, còmplices de la crisi!

El primer de maig totes al carrer!