El jovent assenyalem els culpables de la crisi!
Les joves treballadores dels Països Catalans ens trobem davant l’última crisi del capital. Durant dècades se’ns han predicat les bondats de la liberalització i desregulació per tal de privatitzar els beneficis. Ara, el poder polític i econòmic s’ha tornat intervencionista i ha optat per fer-nos pagar a totes les pèrdues d’una crisi que nosaltres no hem generat.
Bancs i caixes, Govern Espanyol, Governs autonòmics, partits polítics parlamentaris, patronal, sindicats grocs, ETT’s, INEM i altres organismes de Treball. Tots ells són culpables i còmplices, en major o menor mesura, de la crisi que patim el jovent català, d’aquesta nova fallida del sistema econòmic que ha condemnat a 225.000 de nosaltres a l’atur i, a la resta, ens condemna cada dia a la precarietat laboral, als horaris impossibles a sous de misèria, als contractes temporals o directament inexistents i a la impossibilitat d’emancipar-nos. I és que les joves catalanes portem anys patint la crisi immobiliària, que ens impedeix accedir a un habitatge i ens obliga a creuar els dits per mantenir el lloc de treball. A sobre, cap de les mesures governamentals impulsades fins al moment per “pal·liar” la crisi han estat dirigides a les joves, a excepció d’un nou projecte de Reforma Laboral ideada per la patronal, que agreujaria encara més les nostres condicions de vida.
Enfront aquest panorama de crisi social i d’ofensiva del capitalisme, les joves dels Països Catalans i d’arreu del món només tenim dues sortides: Podem callar i aguantar les noves condicions de vida dissenyades pels bancs i imposades per l’estat, esperant no estar pitjor que el veí. O podem organitzar-nos per buscar solucions col·lectives a aquest problema comú, plantant batalla al poder i construint l’alternativa que necessitem!
Així, durant el mes d’abril el jovent organitzat català denunciarem als culpables de la precarietat juvenil arreu dels Països Catalans, mitjançant accions reivindicatives contra els culpables i còmplices de la crisi del capitalisme i l’empitjorament de les condicions de vida del jovent treballador català.
Perquè els i les joves catalanes no som només la societat del demà, sinó que estem patint ara i aquí les conseqüències d’una crisi que no hem generat, d’un model econòmic i social que no hem escollit. I ja és hora de dir la nostra, d’organitzar-nos per construir no només un futur, també un present millor!
Jove, pel nostre futur, assenyalem els culpables de la precarietat!
El Primer de maig totes al carrer!